| Fundació i evolució de la Cooperativa Jovent |
|
|
|
|
There are no translations available. 1979 - Bartomeu Suau arriba a sa IndioteriaL'origen de la cooperativa Jovent està vinculat a la multitud d'iniciatives i carisma d'una persona,Bartomeu Suau, sacerdot que el 1979 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Josep del Terme, en el barri de sa Indioteria, on ha anat desenvolupant la seva tasca des de llavors. Des de que arribà al territori es proposà tota una sèrie d’iniciatives socials per tal de mobilitzar i unir les persones i entitats perquè treballassin plegades en benefici del “poble” de sa Indioteria. El primer projecte important fou la creació del club d’Esplai Jovent mitjançant el qual impulsà campaments d’estiu i activitats al llarg de l’any amb els nins de les escoles del barri. Des del principi el club tingué un gran èxit, tant pel nombre de nins que hi acudiren com per la capacitat d’influència en els pares i mares. Amb la força del seu carisma i capacitat de lideratge, de mica en mica es guanyà la confiança i respecte de les famílies el barri i, de passada, de les entitats que ja hi havia abans de la seva arribada (associació de veïnats, clubs esportius, etc.). Amb el temps anà realitzant una vertadera transformació d’un simple barri perifèric en una comunitat cohesionada i dinamitzada mitjançant el foment de xarxa social i la creació d’altres entitats. En aquest sentit basta dir que són iniciatives seves la fundació el Club d’Esplai Jovent (1979), el grup d’acció social de la parròquia (1982), l’edifici per a la Gent Gran (1985), el Centre Sociolaboral d’Inserció (1995), la Granja Escola Jovent (1984 i 1998), la Plataforma d’Entitats del Barri (1998), l’Associació Jovent Segle XXI (1998), etc. Una d’aquestes entitats fou la Cooperativa Jovent (1984). 1983-1988. Els inicis: la cooperativa agrícolaPel que fa a la Cooperativa, durant els últims mesos de 1983 Bartomeu Suau va presentar una sèrie de propostes als més de 70 joves monitors del club de esplai Jovent. Una d'aquestes iniciatives proposava la formació d'un grup de joves que, com a "opció de vida" volguessin comprometre's en la creació d'una nova entitat que donés solucions a l'incipient atur juvenil de les barriades perifèriques de Palma, una ciutat que en els anys 80 ja sofria greument aquesta problemàtica. Arran de la proposta es formà un grup de deu joves entre 17 i 19 anys que van acceptar el repte i el 3 de març de 1984 van fundar la cooperativa Jovent amb la següent declaració fundacional: "Ens juntam perquè creiem que és possible un món millor, una noble forma de viure, amb un sistema, un estil de ser dedicat a formar persones que lluiten i es comprometen amb l'Home". Com a primera alternativa es va optar per la creació d'una empresa agrícola en uns terrenys cedits pel Bisbat de Mallorca, en les cases y la finca de son Gibert, a les afores de Palma. L'experiència pretenia una inserció laboral directa dels joves en atur, alhora que s'apostava per una convivència en grup i una forma "alternativa de vida" dels que formaven part de la Cooperativa. Els membres de l'equip varen viure junts en la finca, en un ambient de comunitat, de revisió conjunta i d'aprenentatge del què eren les tasques del camp i el treball amb joves. Al cap de 4 anys d'esforços i treball, i del pas de diversos joves aturats per l'experiència, es va valorar que en termes empresarials el projecte no era viable ni pel que fa a l'aspecte econòmic ni per l'activitat triada, donat que els joves en atur, en una societat terciaritzada, no desitjaven treballar en el camp. Però durant aquest període s'establiren les bases del que llavors seria un gran projecte educatiu per a joves i es va consolidar un equip de treball que ha continuat unit fins al dia d'avui. 1988-1990. Canvi d'activitat: la cooperativa d'ensenyamentAprofitant que la majoria dels membres de l'equip tenien formació i experiència en la docència, a començament de l'any 1988 es va iniciar un projecte alternatiu amb els mateixos principis dels inicis de la Cooperativa però amb la resolució que devia ser rendible socialment i econòmicament. Es varen analitzar les possibilitats dels propis cooperativistes (en aquell moment un grup de 8 persones) i es va entrar en contacte amb algunes iniciatives d'inserció professional a Madrid, Barcelona, Salamanca, Pamplona i País Basc. La principal conclusió d'aquestes visites fou que, per fer viable un projecte d'inserció sociolaboral de joves, era imprescindible desenvolupar primer un projecte de formació adequat a la realitat del mercat laboral. Aprofitant les infrastructures disponibles, al llarg de 8 mesos els i les cooperativistes varen reformar amb les seves pròpies mans -i l'ajuda de dos o tres picapedrers- les cases i estables de la finca de son Gibert i la convertiren en un centre de formació. Paral•lelament, la Cooperativa va canviar els seus estatuts i passà a ser "cooperativa d'ensenyament". Es va realitzar un estudi sobre el fracàs escolar a Mallorca i es va elaborar un projecte educatiu basat en la combinació d'àrees de formació bàsica i tallers tecnològics. També es feren molts contactes institucionals de tal forma que, en octubre de 1989, s'iniciaren dos programes d'educació compensatòria per a joves de 14 i 15 anys amb el suport del Ministeri d'Educació i Ciència, Càritas, el Govern Balear i l'Ajuntament de Palma. 1991. Els cursos de formació ocupacionalMés endavant, en 1991, es va decidir oferir el projecte a participants de més edat atès que el concert amb el Ministeri d'Educació i Ciència no oferia un marc legal estable. Per tant calia redreçar el projecte a través d'ensenyaments no formals, un fet que només permetia començar a treballar amb joves majors de 16 anys. Després d'intenses peticions de subvencions i contactes polítics, es varen iniciar uns cursos de formació ocupacional que, juntament amb unes naus de nova construcció per a poder desenvolupar-los, serien finançats pel Govern Balear. En aquest moment el lloc pren el nom de Centre de Formació Ocupacional Jovent. Des de llavors, la Cooperativa ha anat augmentat el nombre d'activitats, ampliant l'oferta de formació ocupacional en les branques de mecànica de l'automoció, carrosseria - pintura, forja/ferreria, serveis tècnics (llanterneria, electricitat, pneumàtica, automatismes...), ajudant de cuina, confecció tèxtil/tapisseria, auxiliar d'estilisme (perruqueria i estètica) i manteniment i reparació d'embarcacions. Paral•lelament s'oferien cursos i sessions de graduat escolar, suport a la formació bàsica, i orientació laboral. En 1992 es posa en marxa un punt d'informació juvenil i un servei d'atenció a les demandes familiars, derivació de casos a Serveis Socials i a altres institucions, etc. 1993. Renovació metodològica: els itineraris d'insercióEn el curs 1993/94, i sempre amb l'esperit de constant recerca i innovació que ha caracteritzat l'equip, es va iniciar una revisió metodològica en tots els programes formatius del centre. Amb tres anys d'experiència en el camp de la formació es va constatar la necessitat de reconvertir les bases pedagògiques i adaptar-les al perfil del beneficiari que acudia al centre. En aquest sentit es va fer ús d'una expressió molt clara: "no és l'alumne el que s'ha d'adaptar a la institució sinó que la institució ha de cercar solucions per a cada cas". El punt de partida d'aquesta renovació va ser un curs organitzat expressament per a la Cooperativa Jovent durant l'estiu de 1993. Aprofitant el marc que oferia el projecte Horizon del Fons Social Europeu, qui llavors era Director General de Formació del Govern Balear organitzà amb l'AFPA de Carcassone (França) una formació intensiva de sis setmanes.. El curs transferí al grup una base de coneixements i metodologies que conduïren a l'elaboració d'un projecte sociolaboral per a joves amb baixos nivells de qualificació. Un projecte que incloïa itineraris de inserció amb orientació sociolaboral, coordinació amb el món empresarial, renovació pedagògica constant amb metodologies innovadores (individualització de l'aprenentatge, autonomia de l'alumne com a base reguladora de la relació educativa, autoformació amb elaboració de materials didàctics específics, implicació educativa, socialització i personalització...), formacions transversals, estratègies d'inserció, etc. El grup tornà de Carcassonne amb moltes idees i les piles carregades, malgrat això sabia que no podria desenvolupar el projecte ideal dissenyat a França ja que les convocatòries que en aquell moment regulaven els cursos de formació a les Illes Balears no permetien les innovacions i la flexibilitat metodològica necessàries per a poder fer-ho. Però es tenia una idea molt clara del què devia ser un projecte socioeducatiu per a joves. Només s'havia de trobar el marc normatiu adequat i la voluntat política per a poder desenvolupar-lo. En la mateixa línia de millorar qualitativament els programes, l'any 1995 la Cooperativa Jovent va contractar el pedagog Raymond Fontvielle, cofundador de la pedagogia institucional, que es va traslladar des de França per a transferir, en un seminari específic per als professionals de Jovent, tota la seva experiència sobre l'autogestió de l'aprenentatge. Una experiència que va ser summament important per a la gestió del conflicte en els tallers. Igualment, en la línia de tenir una major projecció cap a fora, en aquest període s'obren noves col·laboracions de la cooperativa amb diferents xarxes d'àmbit estatal (REPRIS i, posteriorment, Red Coraje) que treballen per a la millora de la situació de les persones amb més vulnerabilitat o en risc d'exclusió social. També, des de l'any 1996 s'obre un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Palma per a desenvolupar activitats socioeducatives de millora de la qualitat dels itineraris d'inserció de joves; un conveni que, fins a la data d'avui, s'ha anat renovant pràcticament cada any. 1995. Un nou centre: el treball amb població adultaEl 1994, la Cooperativa Jovent pretenia iniciar una sèrie de programes adreçats a adults, i decidí aprofitar l'oferta de venda d'un edifici de dues plantes en el barri de sa Indioteria, en la mateixa illeta de cases del Club d'Esplai Jovent i de la parròquia. Mitjançant un acord de compra amb el Bisbat de Mallorca, adquirí l'immoble i durant l'any 1995, es reuní un nombrós grup de voluntaris del barri que ajudaren a fer una sèrie de reformes a l'edifici per habilitar-los com a aules, despatxos i tallers. El desembre de 1995 s'iniciaren les activitats i el 3 de març de 1996 s'inaugurà oficialment el Centre Sociolaboral d'Inserció Jovent (C.S.I) amb la vocació de treballar l'exclusió social de persones adultes, de servir de punt d'unió de nombroses activitats de dinamització sociocultural i com a base d'organització de la futura Plataforma d'Entitats del barri. 1995-2000. Els projectes europeus: la utopia es fa realitatTornant a les activitats amb joves, el projecte dissenyat a Carcassonne a l'estiu de 1993 no es va poder portar a terme immediatament. Va ser al cap d'un any i mig quan la Cooperativa va poder incloure el seu projecte ideal d'orientació, formació i d'inserció en el marc dels programes finançats pel Fons Social Europeu. Va suposar una fita important donat el gran marge de flexibilitat, innovació i experimentació pedagògica que permetien aquests programes. A partir del quart trimestre de 1995 i fins a desembre de 1999 es desenvolupen els projectes Jovent 2000 (1995 - 1997) i Mil·lenni (1998 - 1999) en el marc de la Iniciativa Comunitària Youthstart (Fons Social Europeu) i el projecte Demos (1995 - 1997) en el marc de la Iniciativa Comunitària Horizon (Fons Social Europeu). Les tres accions implementaren els anomenats Itineraris de Inserció Sociolaboral i oferiren l'oportunitat de desenvolupar plenament aquell projecte dissenyat a Carcassonne en 1993, duent a terme diferents accions, mètodes i programes innovadors de lluita contra l'exclusió social de joves amb baixos nivells de qualificació i de diversos col·lectius d'adults. Hem de dir que els tres projectes tingueren un èxit rotund en tots els àmbits; elevat número de beneficiaris atesos –amb llargues llistes d'espera per poder entrar-hi -, qualitat dels programes implementats, adaptabilitat a les necessitats de cada persona, elevats nivells d'inserció laboral (el 80% en el cas del projectes de joves) etc. Val a dir, a més a més, que en aquestes bones pràctiques que nodriren la metodologia basada en itineraris flexibles hi tingueren una important aportació d'un "saber fer" molts projectes d'altres països d'Europa (França, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Grècia) que enriquiren de manera molt significativa tota l'experiència i als quals, perquè no dir-ho, Jovent també els aportà nombroses estratègies i mètodes d'intervenció amb joves. La col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (U.I.B.) 2004. Tomeu feu una brillant intervenció a les Creiem important fer una menció especial de la relació que ha tengut la Cooperativa Jovent amb la UIB. Avui en dia han establert un Acord Marc de col·laboració (2002), que té el seu origen en un conveni signat amb la Fundació Universitat Empresa ja en 1998, i que actualment treballa en tres línies bàsiques: l'avaluació i recerca en el camp dels joves amb baix nivell educatiu (amb el Departament de Ciències de l'Educació), les pràctiques d'estudiants de la UIB (amb el mateix departament i amb el Departament de Psicologia) i la promoció de jornades, estudis, publicacions... Totes aquestes accions signifiquen una aposta de l'entitat per l'avaluació externa com a eina per a la millora contínua, per l'apropament entre el món universitari i la realitat, per una recerca que contribuesqui en la reflexió, millora i difusió de bones pràctiques en el camp de l'educació social... En definitiva l'establiment i consolidació d'un marc relacional amb una interrelació que proporciona un veritable intercanvi de "saber fer". 2000-2008. Estabilitat dels itineraris d'insercióAssamblea de representants d'alumnes i educadors Els projectes del Fons Social Europeu finalitzaren el desembre de 1999 i s'obrí una nova convocatòria 2000-2007 en la qual Jovent no hi participà (tot i que s'havia presentat juntament amb altres entitats al nou projecte anomenat Equal, aquest fou denegat). En qualsevol cas, es suposava que aquells projectes experimentals i innovadors que havien tingut èxit, havien d'ésser assumits pels respectius governs estatals i autonòmics. Per això, al març de 2000, la Conselleria de Treball i Formació del Govern Balear va valorar les experiències Youthstart i Horizon de Jovent i va aprovar la seva continuïtat en el marc dels plans de formació del Pla Enllaç. Una continuïtat donada per la consolidació dels actuals Itineraris Integrats d'Inserció. Paral·lelament a la implantació dels itineraris, Jovent va engegar una sèrie de mesures addicionals i reformes –fruit de les experiències europees i de l'anàlisi constant dels seus equips- que de nou van suposar més millores en els projectes de joves, d'adults i de dinamització sociocultural de barri. En aquesta línia es signà un conveni amb la Direcció General de Joventut de la Conselleria de Presidència i Esports per a acostar el món de la informació als joves amb dificultats socials amb la promoció d'unitats informatives d'integració social. A part del Govern Balear, volem fer especial menció d'altres entitats de pes que avui dia contribueixen en aquestes millores i aporten un finançament addicional als programes; ens referim del conveni signat amb l'Ajuntament de Palma (ja hem comentat que avui aquest conveni s'ha ampliat i es realitza amb el conjunt de les entitats que formen l'Associació Jovent Segle XXI), els projectes Solidaris de la Caixa de Balears "Sa Nostra", el Projecte "Incorpora" de la Fundació La Caixa y Projecte "ProInfància" conjuntament amb la xarxa EAPN-IB també de la Fundació La Caixa i, finalment, l'ajuda del Ministeri de Treball i Assumptes Socials en el marc de les activitats conjuntes amb la xarxa Coraje. En conjunt tots aquests organismes aporten una gran qualitat i possibilitats de diversificació als programes (accions de caràcter social, diversificacions curriculars, escola de pares, activitats extraescolares, teràpies per a joves i pares, reforç a la formació bàsica i alfabetització, elaboració de material didàctic,...). Puntualment també hi ha altres entitats (la Direcció general de Joventut del Govern Balear, el Ministeri de Treball i Afers Socials, etc.) que aporten algun finançament. Xarxa d'entitats Jovent: l'Associació Jovent Segle XXI. En 1998 les entitats generades entorn de la parròquia de Sant Josep del Terme i del Club d'Esplai Jovent (Cooperativa Jovent, Granja Escola Jovent i l'Associació de les Persones Majors) s'uneixen i creen l'Associació JOVENT- SEGLE XXI amb la idea d'unir esforços i objectius, donar una visibilitat política d'unitat i oferir una coherència metodològica en les seves accions. La Cooperativa Jovent assumeix la coordinació de l'entitat i dissenya el projecte "Barri en Acció" (2001) que inclou accions dutes a terme per les cinc entitats de l'associació però que, a més a més, implica la participació de la majoria d'entitats del barri de sa Indioteria; es basa en la integració d'accions d'àmbit comunitari a través de diverses línies estratègiques. Aquest projecte es va presentar al Govern Balear i va ser aprovat com model de desenvolupament local en un àmbit experimental de barri. Actualment s'inclou com a referència d'actuació mitjançant un conveni signat amb la Conselleria de Presidència que, des de 2002 s'ha anat renovant cada any. Així mateix, l'any 2003 es signà un conveni amb l'Ajuntament de Palma per donar suport al mateix projecte en el marc de les accions que fan referència a acció social però amb la possibilitat d'ampliar accions a altres camps (cultura, joventut, lleure...) i permetre abastar més objectius i activitats complementàries. Les cases de sa Midoneria abans de l'inici de les Per altra banda, el juliol de 2003 l'Associació Jovent Segle XXI delegà en la Cooperativa Jovent la coordinació d'una important nova acció. Mitjançant un conveni de 10 anys signat amb el Govern Balear i a l'ajuda financera de "Sa Nostra" Caixa de Balears es va fer efectiva la compra d'una casa rural a sa Indioteria (de nom, sa Midoneria) per poder desenvolupar-hi en el futur una sèrie d'activitats socials, de formació i de dinamització sociocultural. El projecte quedà pendent de finançament per a la reforma de la casa però l'any 2006 la Conselleria de Vicepresidència i Relacions Institucionals aprovà una subvenció de dos anys per fer la reforma i habilitació de les cases. A més a més, durant el 2007, l'EMOP de l'Ajuntament de Palma aprovà una subvenció addicional per dotar el centre d'una piscina pública i reformar els exteriors. Amb tot es pogueren iniciar les obres de reforma i condicionament d'aquest local el novembre de 2006. S'espera inaugurar el Centre Cívic sa Midoneria en 2011. Ampliació de les instal·lacions formatives (2001) A finals de l'any 2000 la Cooperativa Jovent decidí ampliar les instal·lacions de què disposava el Centre de Formació Ocupacional (son Gibert. Palma) aprofitant alguns espais que quedaven lliures del solar cedit pel Bisbat de Mallorca. En concret i gràcies a un crèdit concedit pel mateix Bisbat, inicià la construcció de dues noves naus el maig de 2001. El primer espai, una nau de 220 m2, s'adequà per a fer un centre de recursos didàctics i aula informàtica, un taller d'estilisme (perruqueria i estètica), un gabinet psicoterapèutic i una aula de tutories. Paral·lelament es construí una segona nau molt més grossa, de 550 m2, que s'habilità com a taller d'automoció en les branques de mecànica i carrosseria. En el mateix taller es feren dues aules elevades per a teoria i dinàmiques de grup de 40 m2 cadascuna. Amb aquests nous espais l'entitat donà per finalitzada la capacitat d'ampliació de les instal·lacions i actualment només s'esperen fer algunes reformes interiors d' espais que han quedat obsolets o que pateixen deficiències estructurals. XXè Aniversari: Jovent com a punt de referència (2004) Dins aquest esperit de donar importància a tots els i les joves, el mes de març de 2004, es celebrà el XXè Aniversari de la Cooperativa Jovent, amb una sèrie d'actes i una gran festa a la que hi assistiren tots els al·lots i al·lotes que des de 1989 havien passat pels programes de Jovent, en total més de 2000, festa que contà, a més, amb la participació de tots els partits polítics i entitats socials de Mallorca, juntament amb totes les entitats que treballen en el marc de l'exclusió social i els empresaris que han col·laborat en el projecte Jovent. A més a més, aquest any, i gràcies a un conveni amb la Red Conecta - depenent de la Fundació Esplai de Barcelona-, es posà en marxa una aula d'alfabetització informàtica a la barriada de sa Indioteria amb el principal objectiu de prevenir i combatre l'exclusió social. Un aula que ha suposat un èxit rotund en el barri ja que només el primer any han realitzat cursos d'informàtica i Internet unes 350 persones de diferents col·lectius del barri. Entre el 2005 i el 2007 la cooperativa Jovent ha participat en nombrosos esdeveniments relacionats amb la inserció i la formació de joves. En destacam els següents:
2008-2011. Més reformes, XXVè aniversari i qualificacions professionalsAmb la consolidació dels programes d’orientació, de formació ocupacional i d’inserció laboral per a joves i adults, Jovent es troba actualment duent a terme més de 25 accions diferents per a joves i altres tantes per a adults. Per Jovent hi passen anualment uns 200 joves i uns 600 adults cercant qualque tipus de solució que els pugui orientar, formar o cercar un treball. 2008: Reformes per a la millora de l'accessibilitat A finals de l'any 2008 l'entitat dugué a terme la remodelació de les instal·lacions del Centre de Formació Ocupacional per tal d'adaptar tots els espais per a les persones amb algun tipus de discapacitat. Les obres suposarren la construcció de diverses rampes, la reforma dels serveis i excusats dels tallers ocupacionals i l'adaptació de diversos accessos. Aquesta remodelació fou realitzada amb l'assessorament de l'equip de la Unitat tècnica de valoració, orientació i avaluació de la xarxa d'atenció a persones amb discapacitat de l'Institut d'Afers Socials de Mallorca (IMAS). A més a més, es reformaren totes les instal·lacions electriques i els dispositius contra incendis del centre per tal d'adaptar-se a la normativa vigent. 2009: XXVè aniversari L'any 2009 es celebrà el XXVè aniversari de la Cooperativa Jovent. Entre els actes més importants de l'esdeveniment destacam un sopar sorpresa que prepararen els professionals de l'entitat per als membres de l'equip de gestió i un viatge turístic a Barcelona de tot el personal on, amb to ludic i festiu, s'escenificà la "conquesta de la capital catalana per part dels Reis de Mallorca". 2010: el repte de les qualificacions professionals El repte més important al qual s’enfrontà l’entitat a partir de 2010, fou un canvi d’escenari en les qualificacions especialment pel que fa a la formació del joves. Des de la Conselleria de Treball i formació, principal organisme públic finançador dels programes, es prioritzà la formació homologada segons el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, en concret, segons els certificats de professionalitat emesos per l’administració laboral. A tal efecte, la cooperativa Jovent treballà intensament per tal de poder homologar tots els seus cursos de formació a base de fer importants inversions en instal·lacions perquè compleixin les exigents normatives actuals en seguretat, adaptant tots els espais perquè siguin accessibles a persones amb discapacitat, reordenant les programacions formatives, demanant l’homologació de determinades qualificacions perquè s’adaptin a les característiques de la població jove, etc. Amb tot, l’objectiu més important que es plantejà l’entitat és que amb aquests canvis no es perdessin una sèrie de trets definitoris de la seva metodologia i estratègies educatives que tants bons resultats havien donat. Parlam, per exemple, de no perdre el sistema d’entrades continuades de joves al projecte –un aspecte que administrativament la conselleria hi posà mols d’entrebancs -, o de poder mantenir la individualització dels processos amb dissenys curriculars que respectin les unitats de competències.... Aquesta fou una lluita entre el que són les exigències burocràtiques - administratives i el que és la lògica d’una pedagogia d’èxit per als joves. 2011: certificació de qualitat ISO 9001:2008 Durant el curs 2010-2011, per tal de millorar la qualitat dels programes que l'entitat duu a terme amb joves ubicats en el Centre de Formació Ocupacional Jovent, s'inicià la posada en pràctica d'un sistema de gestió basada en la norma ISO. A finals de 2010 es realitzaren les corresponents auditories internes i, després d'un treball intens per part de tots els professionals de l'entitat per tal de cumplir amb els requisits de la norma, el juliol de 2011 la Cooperativa Jovent va obtenir la certificació ISO 9001:2008 per part de l'entitat Bureau Veritas. Amb aquest sistema integral de gestió Jovent demostrà la seva capacitat per oferir unes accions desenvolupades al més alt nivell amb un enfocament orientat a oferir serveis de qualitat a les persones usuàries del seus programes. |









